Monday, December 11, 2006

Bueno xicots!!! Aixo s’ acabat

Ens han dit a l’escola que ja no es necesari que fem mes blogs d’aquestus i com que resulta que aixo d’escriure, jo no ho he descobert gracies als “blogs” i resulta que ja fa mes de dos i de tres anys que practico el genere epistolar cibernetic i mes de un dels meus amics sap perfecta i puntualment de la meva vida sense necesitat de que hi haigi cap “blogc” pel mig, pues .....como que ja no crec que torni a fer cap mes aportacio a aquestes pagines. El mes posible, es que tot aixo que he escrit aquest dies pasi a engrosar les tones i tones de basura informatica que satura els discs durs de mes d’un servidor que hi ha pel mon. Mala sort!!.

Com no podria ser d’un altre manera avui l’unica cosa de que se m’acudeix parlar es dels blogs per ells mateixos.

He de confesar que si no hagues estat per aquest encarrec de treball que em van posar a l’escola, molt posiblement mai no hauria pogut dir que habia fet un xisme d’aquestus, o sigui que com a minim si en alguna ocasio al llar d’alguna apasionant xerrada entre informatics, surt el tema, jo podre dir amb aire interesant ... Pues yo una vez escribí un blogc.... A si??? Y que tal???? FFFFFF!!!! Que quieres que te diga ... he hecho cosas mejores!!!.

Es a dir que he perdut la virginitat en aquestes qüestions pero si voleu que us ho digui... pues que no m’ha fet fred ni calor.

De totes maneres estic segur de que mes de un i mes de dos deuen d’haber pasat una mala estona cada vegada que s’habien d’enfrontar al paper en blanc.

No es el meu cas. Tots aquells que em coneixeu sabeu que tinc una capacitat pasmosa per enrrotllat-me en els temes mes diversus i mes sovint que no pas mai, tinc la sensacio de que els pobres que tinc devant en contes de disfrutar de la meva companya, la pateixen i que de tant en tant en contes de mantenir una conversacio.... la perpetro!!! . La perpetro com si de un acte de terrorisme verbal es tractes; que voleu!! Sempre m’han interesat diversus temes, alguns dels quals reconec publicament que son la bronca mes bronca de totes les bronques. Soy asi!! Que le voy a hacer!!

En fi! Que no m’enrrotllo mes, aquells que em coneixen i vulguin saber de mi, que no siguin tan cars de veure i que truquin, que tindre mol de gust de compartir una Voll Damm amb ells, que ja sabeu que soc devot del suc de cibada fermentat.

Apa siau i fins sempre!!

Tuesday, December 05, 2006

Paisaje despues de la batalla.

Hoy no tengo ganas de escribir en catalan porque como dijo don Miguel de Unamuno "Aunque conozco varios idiomas, solamente se desnudar mi alma en uno de ellos". Asi pues mientras voy escribiendo me planteare si doy rienda suelta a todo lo que tengo en la cabeza o si por el contrario prefiero dejar que la prudencia guie mis dedos y recuerde aquellas sabias palabras del.... " Pienso luego existo!, pero no digo lo que pienso porque seguramente dejaria de existir!!"

Como seguramente no deben de ser demasiadas las personas que leen este Blog que entiendan una puñetera mierda de que cojones estoy hablando, me dispongo a hacer un somero analisis sin profundizar demasiado en razones argumentadas hasta la extenuacion, para no cansar al anonimo ( aunque no por ello menos estimado) lector de esta parida por entregas que se llama Blog de Notas.

Creo que definitivamente estoy utilizando el castellano porque llevo desde ayer buscando la traduccion de una palabra que define perfectamente el sentimiento que me generan los ultimos acontecimientos que se han generado despues de un examen en la escuela.

La palabra en cuestion es el verbo "Enervar". Para aquellos que desconozcan su significado, lo he buscado por internet y resulta que la definicion es "Debilitar la fuerza de las razones o argumentos."

Puedo asegurar categoricamente que la injusticia me enerva!! Me pone de los nervios!! Me mueve al soberano cabreo por lo de posicion de preeminencia que lleva implicita y porque responde a un trato desigual de las personas por el hecho de aprovechar las diferentes circunstancias que las afectan .

Si alguna persona me preguntara cual considero yo que es una de mis virtudes (que seguramente debo de tener alguna) le diria que destino importantes esfuerzos en ser una persona justa, con la excepcion de que habitualmente suelo medir con tabla mas rasa aquello que es lo que me afecta a mi y a mi comportamiento, que no aquello que el projimo defiende y que suelo disculpar por el articulo 26.

Ya hace años que descubri que la gran diferencia entre la solidaridad i la caridad es que una lleva implicita la injusticia como motor del gesto y por ello merece mi mas absoluta condena, mientras me decalaro convencido defensor de la otra por lo de igualitario que representa ademas de llevar implicito un reconocimiento de que en este mundo no hay verdades inmutables y que el mismo agravio al que yo someta hoy, posiblemente sera el mismo que los demas aplicaran conmigo a nada que el destino tenga un pequeño capricho y le de por pagarme con mi propia medicina como terapia pedagogica con la simple y llana intencion de darme bien dado por el culo.

Moraleja: Hay dias en los que uno reeedita su fe en este puñetero valle de lagrimas, pero la verdad. Hoy no me sale de los cojones!!!

Wednesday, November 22, 2006

Ey tius!! una nueva entrada!!!

Vale. No es que me m'haigi tornat ximple sino que m'he donat conta de que despres el que es veu quan accedeixes al bloc son les primeres frases. Aixi doncs he pensat (astuto yo!!) que foteria una cosa cridanera per que la penya, que al final resulta que son mes de un, es dongui conta de que ja he posat una parida nova.

A veure..... resulta que tal com em vaig comprometre en la primera entrega d'aquesta serie de xorrades encadenades, nomes escriure nomes el que em pasi pels collons i resulta que en aquest moments baixar-me els pantalons per mirar que es el que en aquest moments m'esta pasant per la pebrotera.... pues com que no em be de gust!.

Es a dir, que el movimiento se demuestra andando! i per tant el mes asenyat sera anar fent a veure si al final resulta que parlo d'alguna cosa o simplement mareixo la perdiu durant una bona estona!!

Doncs be!, que m'ha pasat ultimament (deixant de banda un tema del que no tinc ganes de parlar), que valgui la pena ser comentada. En Xavi a tingut un problema força serios amb el seu fill gran, en Marti que te la mania de agafar unes bronquitis de caball i que tant a ell com a sa mara els porta de corcoll, nomes que aquesta vegada en contes de ser una broquitis va resultar una cosa mes seria i van haber de corre a l'hospital d'on no van sortir fins alguns dies mes tart. I es que resulta que aixo dels nens et fot uns sustus que no t'els esperes i et deixen mirant cap a Teruel de l'esclai que t'agafa. Potser per aixo no en tinc!.

Fa uns quans dies que amb la Maite ens em proposat seriosamet la practica de unes series d'abdominals despres de les nostres passeijades nocturnes amb la bicicleta, i de moment ho estem complint escrupulosament, i la veritat es que sembla que la cosa ens ho pendrem com un costum perque tan ella com jo disfrutem de la dita practica i els nostres sagins i mixelins ens ho agrairan d'allo mes. Tiempo al tiempo!!

Resulta que he fotut la pota començant a estudiar un examen de xarxes amb masa antelacio. M'eplico. Si alguna cosa he apres desde que em dedico a aixo de navegar per aquest mon de les informatiques diverses, es que una de les claus de l'exit devant de un proper examen es escollir amb cura la data en la que comences a estudiar seriosament, doncs si trigues masa pot ser que no tinguis temps de arribar a tot arreu amb la cura a la que jo estic acostumat a fer les coses, i si t'hi poses masa d'hora, arriba un punt en el que no saps que mes estudiar perque tens la sensacio de que ja ho has empollat tot un millio de vegades i aleshores pasa allo de que et confies pensant que ni el mateix profe et pot mirar de reull i es llavors quan la cagues ben cagada perque el dia en questio resulta que t'has oblidat de la meitat de les coses per la sencilla rao de que ets un capullo integral.

Mira!! al final resulta que he trobat un tema. Exclusiva Mundial!!! Per primera vegada i sensa que serveixi de precedent vaig a desvetllar la flor de mi secreto.

Devant d'un examen el primer que cal es pasar a paper tot el que s'ha d'empollar. Soc d'aquella generacio dels que no sabem estudiar devant d'una pantalla. Despres hi ha que subratyar acuradament amb un rotulador vermell les paraules clau amagades dins dels paragrafs del text. En tercer lloc cal fer-se una idea de conjunt de que va la cosa i compendre de que collons estem parlant i despres començar a picar pedra. Picar pedra consisteix simple i llanament en memoritzar aquest teorema, despres apendres de memoria les causes d'allo i de lu altre, Tornar-hi, deixar-ho estar i tornar a agafar-ho. Deixa que pasi una nit i probar de recordar-ho l'endema. Tornar-hi si cal. Intentar-ho recordar mentre estas al lavabo fen pipi. Recitar-ho a l'inreves mentre vas amb el cotxe per l'autopista,maxacar, maxacar i tornar a maxacar fins que arriba el dia senyalat on no puc evitar els nervis previs a entrar al control.... vomitar tot el que se,recordo,crec,me la jugo, d'aixo estic totalment segur, ¡hostia! aixo no em sona de res, d'on collons haura tret aquest pajaru aquests cony de pregunta, ¡Collons! d'aquesta en se tant com el mateix que va escriure el llibre........

En fi que regurgites tot el que portes tans dies treballant i et quedes a gust com si t'haguesis despres d'un pes de collons i esperes placidament les dues ultimes coses: Les notes i olvidar completament tot allo que vas estudiar fins a la sacietat, no perque siguis un manta de collons (que tambe) sino perque quedi puestu per ficar el que vindra en el següent examen.

Apa, siau!

Monday, November 13, 2006

Buenas!

Tminc un quartet d'hora escas i no se si en aquest temps tindre suficient per fer un blog mes o menys decent.

Ahir i per sortir una mica de la dinamica a estones ilarant i a estones fustrant que ultimament m'envolta, ens van anar a Montserrat.

Feia molt de temps que no pateijava un cami dels que tantes vegades m'han vist pasar, de vegades correns i suat, d'altres interesant-me per una planta o per les cabres que desde dalt d'una pedra amb miran amb cara de "Estan boixos aquests humans....!!!", de vegades amb un sol de justicia i a vegades amb un fret que pela. Pero ahir la temperatura era ideal i deuria d'haber inversio termica perque s'estava millor dalt de la carena que al fons de la vall per molt que piques una miqueta el solete.

Ahir vem pujar pel cami vell de Collbato i un cop vem estar al desviament de Sant Joan, ven optar per tirar cap a dalt tot i que el cami s'empinava considerablement per tal de despres poder fer una petita ruta circular, pujant per Sant Joan ( La construccio mig desvallestada que veureu dalt de tot de la muntanya si us hi fitxe-ho quan estigueu a la nacional mes o meyns a l'alçada d'Abrera) i baixant per el pla de Sant Miquel i l'aula de natura que hi ha dalt de l'estacio superior del funicular de Sant Joan.

L'aula de natura no es gran cosa si exceptuem una maqueta molt fidedigne encara que una mica petitona del conjunt de la muntanya, el que t'ajuda a comprendre una mica millor el relleu del lloc on et trobes, i alguns plafons en els que descobreixes que el terra que en aquells moments estas trepitjant, va ser ni mes ni menys que el fons de un mar fa mols i mols anys.

La carretereta que va desde l'aula de natura fins el pla de Sant Miquel es un cami inospit batut pels quatre vents si es que fa mal dia, i per contre es un dels passijos mes encisadors de Montserrat que t'ofereix unes vistes excelents de Olesa i Monistrol a condicio de que no faigi vent i el solete vulgui beneir-te amb els seus ratjos.

Ja fa molts anys que la meva vida transcorre sota la serena mirada de una muntanya que forma part de la serrelada prelitoral i com a consequencia d'aixo no es mes que el resultat de la presio del mar sobre la terra i la erosio que durant segles a donat relleu als codols de un inmens riu que formava un delta.
Pero per mi la presencia d'aquesta muntanya es com una especie de memoria que em recorda un dia i un altre que encara que la meva vida trascorri entre la joieria i els meus estudis, tinc el cor robat!! Tinc el cor robat per les muntanyes!! Per la inmensa sensacio de plaer que es destapa quan despres de una dura pujada, de vegades per puestus força complicats, en arribar a una carena que et desvetlla com es el paissatge per l'altre costat, et coloca com a privilejat espectador de un dels espectacles mes fascinants que om pot trobar, l'espectacle que la mateixa natura, capritxosa com es i que sen un especial plaer per la vellesa, te l'encant de posar devant teu, perque sentis el que mai no creuries que es pot sentir, per que t'emocionis i et sentis tan petit i tan meravellat d'estar alla, que en aquell moment no hi ha força que pugui vencer la força del teu cor!, no hi ha frontera que no puguis saltar!, persona a la que no puguis estimar! o objectiu, per dificil que sigui, que no tinguis al teu abast per nomes que t'ho proposis!

Tuesday, November 07, 2006

Hola Blog !!
Casi que aquesta vegada no fare servir el corrector ortografic del Word perque despres el cortar i pegar queda fatal i ademes no hi ha cristo que l'arregli.

Bueno! sembla que el culebron de la separacio va tocan al seu fi.

Primera: la meva super exdona que no pot fer les coses pitjor, resulta que s'ha emportat tots el documents de la casa amb el que jo no se si puc presentar-me en una inmobiliaria amb un discurs del tipus.... Buenas! tengo yo una casa que es mia pero de la cual no tengo ningun papel, que me gustaria que me tasaran!!!... Es a dir que pel que sembla sera ella la que s'encarregara de vendra la casa. Millor! una feina menys!

Segona: Aquest cap de setmana la cosa a pres un gir subrealista doncs em pasat de dividir les coses de una manera mes o menys encertada, a una especie de "Pilla to lo que puedas y sal corriendo, porque sino lo pillara ella y ya no lo vas a ver mas!!!". Osigui que segurament les visites que jo notava en arribar deurien de ser del meu estimadisim exsogre, tambe conegut com "Atila!!" el super depredador que per on pasa no queda ni un bri d'herba!!! Mes o menys i per que us imagineu arribes a casa i el que feia un quart d'hora que estava, ara a desaparescut a una velocitat alucinant. Que li aprofiti!!

Tercera: Resulta que tenin una quantitat de diners mes que considerable entre una cosa i l'altre, doncs en aquest moments no tinc un putu duru per la sencilla rao de que (digueu-me gilipollas) tot estava a nom dels dos o al seu nom. Resultat, la senyora a agafat tots el quartos dels contes que estaven a nom dels dos i els que estaven al seu nom es negociara en una de les clausules que s'incouran en el document de liquidacio que redactara l'advocada. I fins a les hores resulta que tenin un bon grapat de diners, no els puc tocar perque ella si que els ha tocat, els ha tocat just el necesari per tocar-me els collons ben tocats.
Es el que diu la Maite, si em quedava algun remordiment de conciencia per si el que estava fent no estava ben fet o si podia haber portat les coses d'un altre manera... doncs que li donguin pel cul ben donada, perque es ara quan estic decubrint la mala bestia amb la que he estat tant de temps vivint. Per si algu li dona aquesta adreça: Nuria!!! que t'aprofitin xata!!! Espero que tels gastis en antidepresius i que siguis una amargada la resta de la teva vida!!!

Quarta: no se si es que vaig neixer amb una flor al cul a amb tot un ram, perque en mig de tot aquest merder segueixo tenin unes notes de puta mara en els examens que poto fins ara i m'estan pasant coses alucinants. Esta malament que ho digui jo, pero m'esta sorprenent molt gratament descobrir que hi ha molta gent que m'estima, que esta disposada a jugarse-la per mi i que s'han posat al meu costat desde el primer dia (alguns d'ells, amics de la meva exdona, no pas meus, el qual em fa pensar que no dec fer les coses tan malament). Resumint que "usujuru" que l'endema de firmar la venda de la casa i el divorci d'aquella amb la que he perdut tans anys de la meva vida.... "Usujuru" que sere el tio mes feliç sobre la capa de la terra!!! i que no hi haura ningu que tingui la sort de contar amb els amics mes collonuts de mon i de coneixer la gent mes alucinant que hom pugui desitjar trobar en aquest mon.

Apa, fins la propera.

Friday, October 27, 2006

Començament del final

Desde abans d'ahir crec que el culebro per entregues que resulta ser la meva separacio, a pres
un caire diferent, i es que abans d'ahir i encara que sembli increible tenia el mobil enxufat,
em va trucar l'adbocada (no es una fruita exotica sino una profesional del mon del dret)
de la Nuria per dir-me que la seva defensada volia fer el que s'anomena "Divorci amistos"
Imagino que aixo de ser el eufemisme que en el mon judicial serveix per descriure que dos
capullus es separan pero que no donan espectacle ni sang i fetge. Es a dir, que devant
de la situacio la Nuria a triat la forma mes rapida i directa de fer les coses (cosa que li agra-
eixo infinitament) i a mes a la manera catalana, que es aquella en la que diu que " Certs
mals, no volen soroll !!".
El dilluns que vinent he d'anar a veure a aquesta persona que finalment tambe sera la meva
defensora i estic completament segur de que quan arribi s'em proposara un full de ruta
(per utilitzar un terme que esta mol de moda) amb un calendari marcat i prèviament estudiat
en el que crec que difícilment no estaré d’acord a res que el que sem proposi quelcom que
tingui cap i peus i una mica e lògica. En fi que ja mantindré informat de les coses que pasin a
mesura que aquestes vagin pasant.
Canviu de tema per un que m'interesa molt mes. La setmana pasada (justament avui fa una
setmana) vaig tenir el privilegi de tornar a veure la mega amiga Sonia.
La Sonia, que es la persona de la que em proposo parlar-vos avui, es una dona fantastica que vaig
coneixer treballant a Correus. Aquesta persona te una talla personal i humana fora del normal.
Fa anys va ser jugadora de la seleccio espanyola de Voleivol i les poques vegades en que recorda
voluntariament aquells anys viscuts, descubreixes que la seva juventud va estar farcida
d'experiencies per mols camps de diferentes ciutats, d'aquest i d'altres paisos. Mare de tres fills,
dos d'ells bessons, es com si tingues a casa una versio no tan fantastica de les tres bessones
de la Roser Capdevila pero tenint una mica mes de variacio en el que a nes i nenes es refereix.
Sempre he pensat que deu de ser un privilegi arrivar a aquest mon i tenir la sort de que la Sonia
sigui la teva mara. D'aixo s'en diu arribar amb bon peu.
La Sonia va ser la persona que mes em va ajudar a entendre com funcionava aquella paranoia
que era Correus de Piera que per que us feu a la idea es com intentar desxifrar la "Taula de roseta"
pero amb la diferencia de que en contes de ser una reliquia palenteologica, es mes aviat una casa
de putes de les mes roniques de les que hi han en aquest mon.
La Sonia Tenia un cuarto de clasificacio en el que entrar era sempre entrar en un mon a part
dintre de tot aquell depriment paisatge. D'entrada la musica que sonava sempre eran los
Mojinos Escocios que per si algu de vosaltres no ho sap es un grup catalano-andalus de Rock
en clau de conya marinera i destralera les lletres dels quals son per parar l'arella i no parar
de riure.
La Sonia compleix perfectament el que en matematiques s'anomena la "Propietat conmutativa",
es la Senyora Poch i a la vegada es poc senyora ( en el sentit de lo planera i accesible que es)
es una gran dona i es una dona gran... tan gran que dintre del pit quasi be no li cap el cor que te
que es de un tamany tan absolutament extraordinari que fa que un sempre es senti petit quan esta
al seu costat.

En fi !! Coneixer la Sonia es un privilegi.Si per aquelles coses de la vida vosaltres
tambe la voleu coneixer, no hi ha res mes sencill. Nomes cal que aquesta nit mireu per la finestra i la podreu veure al cel nocturn. Es l'estel mes brillant!!


Wednesday, October 25, 2006

Hola blog!!

Ja hi tornem a ser. Un altre vegada m’enfronto a la terrible tortura de la pantalla en blanc esperant que una de les musses que corren pel mon tingui la sensibilitat d’ajudar-me a trobar una inspiració que de segur trigarà a arribar.

Aquest cap de setmana vaig estar a les faldes del Pedraforca amb la sana intenció de desconnectar per unes quantes hores de tot allò que m’envolta últimament i dedicar-me a la nutritiva i relaxant activitat de buscar bolets.

Tot i que va ser el diumenge a la tarda que passejava pel bosc i tot i que des de dijous la majoria de mortals d’aquest país estaven gaudint de un llarguíssim pont , vaig tenir la sort d’ensopegar amb quatre rovellons i un parell de ceps que, convenientment condimentats amb all i julivert , van acabar al fons de la meva panxa en forma de suculenta truita.

Sempre m’ha meravellat el terme “Anar a caçar bolets!”. Els bolets resten immòbils a terra i la principal virtut del boletaire es la capacitat de concentració i la retentiva dels ulls que cerquen al sotabosc la imatge mental del preuat bolet. No es una feina fàcil. Es possible que els ulls de persones mes experimentades que jo en aquesta feina sàpiguen ven be el lloc exacte on es possible que es trobi l’objectiu de la cacera, però jo que no deixo de ser un vulgar aprenen de micòleg tinc certes dificultats per endivinar si els posibles objectius es troban a un costat o a un altre dels pins, o si un pendent es millor que un prat per trobar els preuats rovellons.

Com que ultimament li he donat aquesta adreça a mes de un i mes de quatre i resulta que hi ha mes de un pendent de les novetats en el tema de la nostra separacio, he de dir que de momentb no hi ha cap novetat. Es mes, la novetat es precisament aquesta , que no hi ha cap novetat. La Nuria no apareix per casa i fa molts dies que no se res d'ella. Tampoc hi ha cap retret, de fet no hi ha res de res i la veritat es que aixo em te bastant alucinat. Francament m'esperaba un altre reaccio, de fet no se quina, pero realment aquesta la veritat es que em te de moment en fora de joc fins que no aconsegueixi que ens trobem asentats davant una taula i comencem a posar-li fil a l'agulla al fet de que no podem continuar vivint junts.

Una de les coses que mes em preocupen es que els nostres amics comuns tinguin puntual coneixament del com, i el perque de tot plegat. No voldria començar amb una persona que he estimat moltisim i amb la que he viscut 16 anys de la meva vida, aquell deplorable espectacle de llençar draps bruts i pestes l'un de l'altre utilitzant els amics com a accidentals espectadors d'un show tan depriment.Espero poder-ho fer bastant millor del que el comu dels mortals ensd tenen acostumats.