Friday, October 27, 2006

Començament del final

Desde abans d'ahir crec que el culebro per entregues que resulta ser la meva separacio, a pres
un caire diferent, i es que abans d'ahir i encara que sembli increible tenia el mobil enxufat,
em va trucar l'adbocada (no es una fruita exotica sino una profesional del mon del dret)
de la Nuria per dir-me que la seva defensada volia fer el que s'anomena "Divorci amistos"
Imagino que aixo de ser el eufemisme que en el mon judicial serveix per descriure que dos
capullus es separan pero que no donan espectacle ni sang i fetge. Es a dir, que devant
de la situacio la Nuria a triat la forma mes rapida i directa de fer les coses (cosa que li agra-
eixo infinitament) i a mes a la manera catalana, que es aquella en la que diu que " Certs
mals, no volen soroll !!".
El dilluns que vinent he d'anar a veure a aquesta persona que finalment tambe sera la meva
defensora i estic completament segur de que quan arribi s'em proposara un full de ruta
(per utilitzar un terme que esta mol de moda) amb un calendari marcat i prèviament estudiat
en el que crec que difícilment no estaré d’acord a res que el que sem proposi quelcom que
tingui cap i peus i una mica e lògica. En fi que ja mantindré informat de les coses que pasin a
mesura que aquestes vagin pasant.
Canviu de tema per un que m'interesa molt mes. La setmana pasada (justament avui fa una
setmana) vaig tenir el privilegi de tornar a veure la mega amiga Sonia.
La Sonia, que es la persona de la que em proposo parlar-vos avui, es una dona fantastica que vaig
coneixer treballant a Correus. Aquesta persona te una talla personal i humana fora del normal.
Fa anys va ser jugadora de la seleccio espanyola de Voleivol i les poques vegades en que recorda
voluntariament aquells anys viscuts, descubreixes que la seva juventud va estar farcida
d'experiencies per mols camps de diferentes ciutats, d'aquest i d'altres paisos. Mare de tres fills,
dos d'ells bessons, es com si tingues a casa una versio no tan fantastica de les tres bessones
de la Roser Capdevila pero tenint una mica mes de variacio en el que a nes i nenes es refereix.
Sempre he pensat que deu de ser un privilegi arrivar a aquest mon i tenir la sort de que la Sonia
sigui la teva mara. D'aixo s'en diu arribar amb bon peu.
La Sonia va ser la persona que mes em va ajudar a entendre com funcionava aquella paranoia
que era Correus de Piera que per que us feu a la idea es com intentar desxifrar la "Taula de roseta"
pero amb la diferencia de que en contes de ser una reliquia palenteologica, es mes aviat una casa
de putes de les mes roniques de les que hi han en aquest mon.
La Sonia Tenia un cuarto de clasificacio en el que entrar era sempre entrar en un mon a part
dintre de tot aquell depriment paisatge. D'entrada la musica que sonava sempre eran los
Mojinos Escocios que per si algu de vosaltres no ho sap es un grup catalano-andalus de Rock
en clau de conya marinera i destralera les lletres dels quals son per parar l'arella i no parar
de riure.
La Sonia compleix perfectament el que en matematiques s'anomena la "Propietat conmutativa",
es la Senyora Poch i a la vegada es poc senyora ( en el sentit de lo planera i accesible que es)
es una gran dona i es una dona gran... tan gran que dintre del pit quasi be no li cap el cor que te
que es de un tamany tan absolutament extraordinari que fa que un sempre es senti petit quan esta
al seu costat.

En fi !! Coneixer la Sonia es un privilegi.Si per aquelles coses de la vida vosaltres
tambe la voleu coneixer, no hi ha res mes sencill. Nomes cal que aquesta nit mireu per la finestra i la podreu veure al cel nocturn. Es l'estel mes brillant!!


0 Comments:

Post a Comment

<< Home