Wednesday, October 25, 2006

Hola blog!!

Ja hi tornem a ser. Un altre vegada m’enfronto a la terrible tortura de la pantalla en blanc esperant que una de les musses que corren pel mon tingui la sensibilitat d’ajudar-me a trobar una inspiració que de segur trigarà a arribar.

Aquest cap de setmana vaig estar a les faldes del Pedraforca amb la sana intenció de desconnectar per unes quantes hores de tot allò que m’envolta últimament i dedicar-me a la nutritiva i relaxant activitat de buscar bolets.

Tot i que va ser el diumenge a la tarda que passejava pel bosc i tot i que des de dijous la majoria de mortals d’aquest país estaven gaudint de un llarguíssim pont , vaig tenir la sort d’ensopegar amb quatre rovellons i un parell de ceps que, convenientment condimentats amb all i julivert , van acabar al fons de la meva panxa en forma de suculenta truita.

Sempre m’ha meravellat el terme “Anar a caçar bolets!”. Els bolets resten immòbils a terra i la principal virtut del boletaire es la capacitat de concentració i la retentiva dels ulls que cerquen al sotabosc la imatge mental del preuat bolet. No es una feina fàcil. Es possible que els ulls de persones mes experimentades que jo en aquesta feina sàpiguen ven be el lloc exacte on es possible que es trobi l’objectiu de la cacera, però jo que no deixo de ser un vulgar aprenen de micòleg tinc certes dificultats per endivinar si els posibles objectius es troban a un costat o a un altre dels pins, o si un pendent es millor que un prat per trobar els preuats rovellons.

Com que ultimament li he donat aquesta adreça a mes de un i mes de quatre i resulta que hi ha mes de un pendent de les novetats en el tema de la nostra separacio, he de dir que de momentb no hi ha cap novetat. Es mes, la novetat es precisament aquesta , que no hi ha cap novetat. La Nuria no apareix per casa i fa molts dies que no se res d'ella. Tampoc hi ha cap retret, de fet no hi ha res de res i la veritat es que aixo em te bastant alucinat. Francament m'esperaba un altre reaccio, de fet no se quina, pero realment aquesta la veritat es que em te de moment en fora de joc fins que no aconsegueixi que ens trobem asentats davant una taula i comencem a posar-li fil a l'agulla al fet de que no podem continuar vivint junts.

Una de les coses que mes em preocupen es que els nostres amics comuns tinguin puntual coneixament del com, i el perque de tot plegat. No voldria començar amb una persona que he estimat moltisim i amb la que he viscut 16 anys de la meva vida, aquell deplorable espectacle de llençar draps bruts i pestes l'un de l'altre utilitzant els amics com a accidentals espectadors d'un show tan depriment.Espero poder-ho fer bastant millor del que el comu dels mortals ensd tenen acostumats.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home