Friday, October 06, 2006

Segona entrega del culebron per entregues que pot arribar a esdevenir la meva separació de la Núria.

L’altre dia un amic meu del que no sabia els cops amagats que te, em va dir que quan dues persones es separen, esta demostrat amb estudis, que desprès del “crakc” inicial, s’entra en un període que sol durar de dos a tres setmanes en el qual es passa la fase dels plors. Doncs be, em trobo immers en aquesta fase i per tant no es que hi hagi massa novetats per explicar aquesta setmana. Així doncs, avui parlaré d’un altre cosa que se’m passi pel cap.

Tinc ganes de parlar d’un peculiar personatge del que tinc el privilegi de conèixer i gaudir de la seva amistat des de fa mes d’un any. El meu amic Daniel es un dels personatges mes curiosos que hi ha a Piera. Tot i que va haver de passar la seva infantesa envoltat de monges, doncs es va quedar orfe de ven petit, te un sentit de d’humor i una vitalitat que ja la voldria per mi en el remot cas de que algun dia arribi a complir els 74 anys que te ell.

El meu amic Daniel es la persona que pacientment des de fa mes d’un any, cada dissabte i cada dilluns, s’afanya per descobrir-me els secrets dels patins en línea. La única i mes gran passió d’en Daniel, es el patinatge.

Fa mes de quaranta anys que es va posar per primera vegada uns vells patins de corretges de cuiro i ajustables gracies a unes femelles que tenien a sota... “ constantment tenia que estar greixant els rodaments !!” explica com si d’una batalleta de vell es tractes en Daniel, que somriu recordant a propis i estranys que ell fa mes de vuit lustres que es va posar uns patins als peus (potser per això la vida li ha anat sobre rodes) i encara no se’n ha cansat, doncs la fal·lera, la passió i l’entusiasme que li llegeix-ho a la cara cada vegada que el veig calçar-se els seus FILA de rodes de 80 de diàmetre i de no recordo quina duresa que es la indicada per fer patinatge de figures, es digne de ser vista!! Talment com un nen el seu primer dia dalt de uns patins de rodes.

En Daniel llisca suau i silenciosament per l’asfalt de la pista on ens trobem cada dissabte interpretant mentalment una coreografia imaginaria que surt del petit reproductor de MP3 on curosament el seu nebot introdueix cada setmana la selecció musical adient per aquell temps o per aquell moment del seu ànim.

De tant en tant, s’atura a observar-me per desprès requerir-me “.. quan faixis el gir cap a la dreta, la cama dreta s’ha de repenjar de la punta del pati mentre que la del darrera ho ha de fer del talo”. De fet, aquesta mateixa observació i moltes d’altres me les ha fet un milió de vegades, però jo accepto gustosament les seves correccions i indicacions tot i que quasi be sempre la nostra conversa acaba en un, “ ho intentaré!! ” o be “faré el que pugui!!” i es que no es fàcil imitar a en Daniel, ni quan porta posats els patins, ni quan se’ls treu.

1 Comments:

Blogger calxispa said...

Estas en un moment important i doloròs de la teva vida, pensa que hi ha gent que està i que estarà al teu costat, que saps que pots comtar amb ella, i que com em va dir un amic meu ja fa temps, els problemes si els comparteixes amb els bons amics es poden portar millor. Petos

11:16 PM  

Post a Comment

<< Home