Wednesday, November 22, 2006

Ey tius!! una nueva entrada!!!

Vale. No es que me m'haigi tornat ximple sino que m'he donat conta de que despres el que es veu quan accedeixes al bloc son les primeres frases. Aixi doncs he pensat (astuto yo!!) que foteria una cosa cridanera per que la penya, que al final resulta que son mes de un, es dongui conta de que ja he posat una parida nova.

A veure..... resulta que tal com em vaig comprometre en la primera entrega d'aquesta serie de xorrades encadenades, nomes escriure nomes el que em pasi pels collons i resulta que en aquest moments baixar-me els pantalons per mirar que es el que en aquest moments m'esta pasant per la pebrotera.... pues com que no em be de gust!.

Es a dir, que el movimiento se demuestra andando! i per tant el mes asenyat sera anar fent a veure si al final resulta que parlo d'alguna cosa o simplement mareixo la perdiu durant una bona estona!!

Doncs be!, que m'ha pasat ultimament (deixant de banda un tema del que no tinc ganes de parlar), que valgui la pena ser comentada. En Xavi a tingut un problema força serios amb el seu fill gran, en Marti que te la mania de agafar unes bronquitis de caball i que tant a ell com a sa mara els porta de corcoll, nomes que aquesta vegada en contes de ser una broquitis va resultar una cosa mes seria i van haber de corre a l'hospital d'on no van sortir fins alguns dies mes tart. I es que resulta que aixo dels nens et fot uns sustus que no t'els esperes i et deixen mirant cap a Teruel de l'esclai que t'agafa. Potser per aixo no en tinc!.

Fa uns quans dies que amb la Maite ens em proposat seriosamet la practica de unes series d'abdominals despres de les nostres passeijades nocturnes amb la bicicleta, i de moment ho estem complint escrupulosament, i la veritat es que sembla que la cosa ens ho pendrem com un costum perque tan ella com jo disfrutem de la dita practica i els nostres sagins i mixelins ens ho agrairan d'allo mes. Tiempo al tiempo!!

Resulta que he fotut la pota començant a estudiar un examen de xarxes amb masa antelacio. M'eplico. Si alguna cosa he apres desde que em dedico a aixo de navegar per aquest mon de les informatiques diverses, es que una de les claus de l'exit devant de un proper examen es escollir amb cura la data en la que comences a estudiar seriosament, doncs si trigues masa pot ser que no tinguis temps de arribar a tot arreu amb la cura a la que jo estic acostumat a fer les coses, i si t'hi poses masa d'hora, arriba un punt en el que no saps que mes estudiar perque tens la sensacio de que ja ho has empollat tot un millio de vegades i aleshores pasa allo de que et confies pensant que ni el mateix profe et pot mirar de reull i es llavors quan la cagues ben cagada perque el dia en questio resulta que t'has oblidat de la meitat de les coses per la sencilla rao de que ets un capullo integral.

Mira!! al final resulta que he trobat un tema. Exclusiva Mundial!!! Per primera vegada i sensa que serveixi de precedent vaig a desvetllar la flor de mi secreto.

Devant d'un examen el primer que cal es pasar a paper tot el que s'ha d'empollar. Soc d'aquella generacio dels que no sabem estudiar devant d'una pantalla. Despres hi ha que subratyar acuradament amb un rotulador vermell les paraules clau amagades dins dels paragrafs del text. En tercer lloc cal fer-se una idea de conjunt de que va la cosa i compendre de que collons estem parlant i despres començar a picar pedra. Picar pedra consisteix simple i llanament en memoritzar aquest teorema, despres apendres de memoria les causes d'allo i de lu altre, Tornar-hi, deixar-ho estar i tornar a agafar-ho. Deixa que pasi una nit i probar de recordar-ho l'endema. Tornar-hi si cal. Intentar-ho recordar mentre estas al lavabo fen pipi. Recitar-ho a l'inreves mentre vas amb el cotxe per l'autopista,maxacar, maxacar i tornar a maxacar fins que arriba el dia senyalat on no puc evitar els nervis previs a entrar al control.... vomitar tot el que se,recordo,crec,me la jugo, d'aixo estic totalment segur, ¡hostia! aixo no em sona de res, d'on collons haura tret aquest pajaru aquests cony de pregunta, ¡Collons! d'aquesta en se tant com el mateix que va escriure el llibre........

En fi que regurgites tot el que portes tans dies treballant i et quedes a gust com si t'haguesis despres d'un pes de collons i esperes placidament les dues ultimes coses: Les notes i olvidar completament tot allo que vas estudiar fins a la sacietat, no perque siguis un manta de collons (que tambe) sino perque quedi puestu per ficar el que vindra en el següent examen.

Apa, siau!

Monday, November 13, 2006

Buenas!

Tminc un quartet d'hora escas i no se si en aquest temps tindre suficient per fer un blog mes o menys decent.

Ahir i per sortir una mica de la dinamica a estones ilarant i a estones fustrant que ultimament m'envolta, ens van anar a Montserrat.

Feia molt de temps que no pateijava un cami dels que tantes vegades m'han vist pasar, de vegades correns i suat, d'altres interesant-me per una planta o per les cabres que desde dalt d'una pedra amb miran amb cara de "Estan boixos aquests humans....!!!", de vegades amb un sol de justicia i a vegades amb un fret que pela. Pero ahir la temperatura era ideal i deuria d'haber inversio termica perque s'estava millor dalt de la carena que al fons de la vall per molt que piques una miqueta el solete.

Ahir vem pujar pel cami vell de Collbato i un cop vem estar al desviament de Sant Joan, ven optar per tirar cap a dalt tot i que el cami s'empinava considerablement per tal de despres poder fer una petita ruta circular, pujant per Sant Joan ( La construccio mig desvallestada que veureu dalt de tot de la muntanya si us hi fitxe-ho quan estigueu a la nacional mes o meyns a l'alçada d'Abrera) i baixant per el pla de Sant Miquel i l'aula de natura que hi ha dalt de l'estacio superior del funicular de Sant Joan.

L'aula de natura no es gran cosa si exceptuem una maqueta molt fidedigne encara que una mica petitona del conjunt de la muntanya, el que t'ajuda a comprendre una mica millor el relleu del lloc on et trobes, i alguns plafons en els que descobreixes que el terra que en aquells moments estas trepitjant, va ser ni mes ni menys que el fons de un mar fa mols i mols anys.

La carretereta que va desde l'aula de natura fins el pla de Sant Miquel es un cami inospit batut pels quatre vents si es que fa mal dia, i per contre es un dels passijos mes encisadors de Montserrat que t'ofereix unes vistes excelents de Olesa i Monistrol a condicio de que no faigi vent i el solete vulgui beneir-te amb els seus ratjos.

Ja fa molts anys que la meva vida transcorre sota la serena mirada de una muntanya que forma part de la serrelada prelitoral i com a consequencia d'aixo no es mes que el resultat de la presio del mar sobre la terra i la erosio que durant segles a donat relleu als codols de un inmens riu que formava un delta.
Pero per mi la presencia d'aquesta muntanya es com una especie de memoria que em recorda un dia i un altre que encara que la meva vida trascorri entre la joieria i els meus estudis, tinc el cor robat!! Tinc el cor robat per les muntanyes!! Per la inmensa sensacio de plaer que es destapa quan despres de una dura pujada, de vegades per puestus força complicats, en arribar a una carena que et desvetlla com es el paissatge per l'altre costat, et coloca com a privilejat espectador de un dels espectacles mes fascinants que om pot trobar, l'espectacle que la mateixa natura, capritxosa com es i que sen un especial plaer per la vellesa, te l'encant de posar devant teu, perque sentis el que mai no creuries que es pot sentir, per que t'emocionis i et sentis tan petit i tan meravellat d'estar alla, que en aquell moment no hi ha força que pugui vencer la força del teu cor!, no hi ha frontera que no puguis saltar!, persona a la que no puguis estimar! o objectiu, per dificil que sigui, que no tinguis al teu abast per nomes que t'ho proposis!

Tuesday, November 07, 2006

Hola Blog !!
Casi que aquesta vegada no fare servir el corrector ortografic del Word perque despres el cortar i pegar queda fatal i ademes no hi ha cristo que l'arregli.

Bueno! sembla que el culebron de la separacio va tocan al seu fi.

Primera: la meva super exdona que no pot fer les coses pitjor, resulta que s'ha emportat tots el documents de la casa amb el que jo no se si puc presentar-me en una inmobiliaria amb un discurs del tipus.... Buenas! tengo yo una casa que es mia pero de la cual no tengo ningun papel, que me gustaria que me tasaran!!!... Es a dir que pel que sembla sera ella la que s'encarregara de vendra la casa. Millor! una feina menys!

Segona: Aquest cap de setmana la cosa a pres un gir subrealista doncs em pasat de dividir les coses de una manera mes o menys encertada, a una especie de "Pilla to lo que puedas y sal corriendo, porque sino lo pillara ella y ya no lo vas a ver mas!!!". Osigui que segurament les visites que jo notava en arribar deurien de ser del meu estimadisim exsogre, tambe conegut com "Atila!!" el super depredador que per on pasa no queda ni un bri d'herba!!! Mes o menys i per que us imagineu arribes a casa i el que feia un quart d'hora que estava, ara a desaparescut a una velocitat alucinant. Que li aprofiti!!

Tercera: Resulta que tenin una quantitat de diners mes que considerable entre una cosa i l'altre, doncs en aquest moments no tinc un putu duru per la sencilla rao de que (digueu-me gilipollas) tot estava a nom dels dos o al seu nom. Resultat, la senyora a agafat tots el quartos dels contes que estaven a nom dels dos i els que estaven al seu nom es negociara en una de les clausules que s'incouran en el document de liquidacio que redactara l'advocada. I fins a les hores resulta que tenin un bon grapat de diners, no els puc tocar perque ella si que els ha tocat, els ha tocat just el necesari per tocar-me els collons ben tocats.
Es el que diu la Maite, si em quedava algun remordiment de conciencia per si el que estava fent no estava ben fet o si podia haber portat les coses d'un altre manera... doncs que li donguin pel cul ben donada, perque es ara quan estic decubrint la mala bestia amb la que he estat tant de temps vivint. Per si algu li dona aquesta adreça: Nuria!!! que t'aprofitin xata!!! Espero que tels gastis en antidepresius i que siguis una amargada la resta de la teva vida!!!

Quarta: no se si es que vaig neixer amb una flor al cul a amb tot un ram, perque en mig de tot aquest merder segueixo tenin unes notes de puta mara en els examens que poto fins ara i m'estan pasant coses alucinants. Esta malament que ho digui jo, pero m'esta sorprenent molt gratament descobrir que hi ha molta gent que m'estima, que esta disposada a jugarse-la per mi i que s'han posat al meu costat desde el primer dia (alguns d'ells, amics de la meva exdona, no pas meus, el qual em fa pensar que no dec fer les coses tan malament). Resumint que "usujuru" que l'endema de firmar la venda de la casa i el divorci d'aquella amb la que he perdut tans anys de la meva vida.... "Usujuru" que sere el tio mes feliç sobre la capa de la terra!!! i que no hi haura ningu que tingui la sort de contar amb els amics mes collonuts de mon i de coneixer la gent mes alucinant que hom pugui desitjar trobar en aquest mon.

Apa, fins la propera.