Monday, November 13, 2006

Buenas!

Tminc un quartet d'hora escas i no se si en aquest temps tindre suficient per fer un blog mes o menys decent.

Ahir i per sortir una mica de la dinamica a estones ilarant i a estones fustrant que ultimament m'envolta, ens van anar a Montserrat.

Feia molt de temps que no pateijava un cami dels que tantes vegades m'han vist pasar, de vegades correns i suat, d'altres interesant-me per una planta o per les cabres que desde dalt d'una pedra amb miran amb cara de "Estan boixos aquests humans....!!!", de vegades amb un sol de justicia i a vegades amb un fret que pela. Pero ahir la temperatura era ideal i deuria d'haber inversio termica perque s'estava millor dalt de la carena que al fons de la vall per molt que piques una miqueta el solete.

Ahir vem pujar pel cami vell de Collbato i un cop vem estar al desviament de Sant Joan, ven optar per tirar cap a dalt tot i que el cami s'empinava considerablement per tal de despres poder fer una petita ruta circular, pujant per Sant Joan ( La construccio mig desvallestada que veureu dalt de tot de la muntanya si us hi fitxe-ho quan estigueu a la nacional mes o meyns a l'alçada d'Abrera) i baixant per el pla de Sant Miquel i l'aula de natura que hi ha dalt de l'estacio superior del funicular de Sant Joan.

L'aula de natura no es gran cosa si exceptuem una maqueta molt fidedigne encara que una mica petitona del conjunt de la muntanya, el que t'ajuda a comprendre una mica millor el relleu del lloc on et trobes, i alguns plafons en els que descobreixes que el terra que en aquells moments estas trepitjant, va ser ni mes ni menys que el fons de un mar fa mols i mols anys.

La carretereta que va desde l'aula de natura fins el pla de Sant Miquel es un cami inospit batut pels quatre vents si es que fa mal dia, i per contre es un dels passijos mes encisadors de Montserrat que t'ofereix unes vistes excelents de Olesa i Monistrol a condicio de que no faigi vent i el solete vulgui beneir-te amb els seus ratjos.

Ja fa molts anys que la meva vida transcorre sota la serena mirada de una muntanya que forma part de la serrelada prelitoral i com a consequencia d'aixo no es mes que el resultat de la presio del mar sobre la terra i la erosio que durant segles a donat relleu als codols de un inmens riu que formava un delta.
Pero per mi la presencia d'aquesta muntanya es com una especie de memoria que em recorda un dia i un altre que encara que la meva vida trascorri entre la joieria i els meus estudis, tinc el cor robat!! Tinc el cor robat per les muntanyes!! Per la inmensa sensacio de plaer que es destapa quan despres de una dura pujada, de vegades per puestus força complicats, en arribar a una carena que et desvetlla com es el paissatge per l'altre costat, et coloca com a privilejat espectador de un dels espectacles mes fascinants que om pot trobar, l'espectacle que la mateixa natura, capritxosa com es i que sen un especial plaer per la vellesa, te l'encant de posar devant teu, perque sentis el que mai no creuries que es pot sentir, per que t'emocionis i et sentis tan petit i tan meravellat d'estar alla, que en aquell moment no hi ha força que pugui vencer la força del teu cor!, no hi ha frontera que no puguis saltar!, persona a la que no puguis estimar! o objectiu, per dificil que sigui, que no tinguis al teu abast per nomes que t'ho proposis!

0 Comments:

Post a Comment

<< Home