Wednesday, November 22, 2006

Ey tius!! una nueva entrada!!!

Vale. No es que me m'haigi tornat ximple sino que m'he donat conta de que despres el que es veu quan accedeixes al bloc son les primeres frases. Aixi doncs he pensat (astuto yo!!) que foteria una cosa cridanera per que la penya, que al final resulta que son mes de un, es dongui conta de que ja he posat una parida nova.

A veure..... resulta que tal com em vaig comprometre en la primera entrega d'aquesta serie de xorrades encadenades, nomes escriure nomes el que em pasi pels collons i resulta que en aquest moments baixar-me els pantalons per mirar que es el que en aquest moments m'esta pasant per la pebrotera.... pues com que no em be de gust!.

Es a dir, que el movimiento se demuestra andando! i per tant el mes asenyat sera anar fent a veure si al final resulta que parlo d'alguna cosa o simplement mareixo la perdiu durant una bona estona!!

Doncs be!, que m'ha pasat ultimament (deixant de banda un tema del que no tinc ganes de parlar), que valgui la pena ser comentada. En Xavi a tingut un problema força serios amb el seu fill gran, en Marti que te la mania de agafar unes bronquitis de caball i que tant a ell com a sa mara els porta de corcoll, nomes que aquesta vegada en contes de ser una broquitis va resultar una cosa mes seria i van haber de corre a l'hospital d'on no van sortir fins alguns dies mes tart. I es que resulta que aixo dels nens et fot uns sustus que no t'els esperes i et deixen mirant cap a Teruel de l'esclai que t'agafa. Potser per aixo no en tinc!.

Fa uns quans dies que amb la Maite ens em proposat seriosamet la practica de unes series d'abdominals despres de les nostres passeijades nocturnes amb la bicicleta, i de moment ho estem complint escrupulosament, i la veritat es que sembla que la cosa ens ho pendrem com un costum perque tan ella com jo disfrutem de la dita practica i els nostres sagins i mixelins ens ho agrairan d'allo mes. Tiempo al tiempo!!

Resulta que he fotut la pota començant a estudiar un examen de xarxes amb masa antelacio. M'eplico. Si alguna cosa he apres desde que em dedico a aixo de navegar per aquest mon de les informatiques diverses, es que una de les claus de l'exit devant de un proper examen es escollir amb cura la data en la que comences a estudiar seriosament, doncs si trigues masa pot ser que no tinguis temps de arribar a tot arreu amb la cura a la que jo estic acostumat a fer les coses, i si t'hi poses masa d'hora, arriba un punt en el que no saps que mes estudiar perque tens la sensacio de que ja ho has empollat tot un millio de vegades i aleshores pasa allo de que et confies pensant que ni el mateix profe et pot mirar de reull i es llavors quan la cagues ben cagada perque el dia en questio resulta que t'has oblidat de la meitat de les coses per la sencilla rao de que ets un capullo integral.

Mira!! al final resulta que he trobat un tema. Exclusiva Mundial!!! Per primera vegada i sensa que serveixi de precedent vaig a desvetllar la flor de mi secreto.

Devant d'un examen el primer que cal es pasar a paper tot el que s'ha d'empollar. Soc d'aquella generacio dels que no sabem estudiar devant d'una pantalla. Despres hi ha que subratyar acuradament amb un rotulador vermell les paraules clau amagades dins dels paragrafs del text. En tercer lloc cal fer-se una idea de conjunt de que va la cosa i compendre de que collons estem parlant i despres començar a picar pedra. Picar pedra consisteix simple i llanament en memoritzar aquest teorema, despres apendres de memoria les causes d'allo i de lu altre, Tornar-hi, deixar-ho estar i tornar a agafar-ho. Deixa que pasi una nit i probar de recordar-ho l'endema. Tornar-hi si cal. Intentar-ho recordar mentre estas al lavabo fen pipi. Recitar-ho a l'inreves mentre vas amb el cotxe per l'autopista,maxacar, maxacar i tornar a maxacar fins que arriba el dia senyalat on no puc evitar els nervis previs a entrar al control.... vomitar tot el que se,recordo,crec,me la jugo, d'aixo estic totalment segur, ¡hostia! aixo no em sona de res, d'on collons haura tret aquest pajaru aquests cony de pregunta, ¡Collons! d'aquesta en se tant com el mateix que va escriure el llibre........

En fi que regurgites tot el que portes tans dies treballant i et quedes a gust com si t'haguesis despres d'un pes de collons i esperes placidament les dues ultimes coses: Les notes i olvidar completament tot allo que vas estudiar fins a la sacietat, no perque siguis un manta de collons (que tambe) sino perque quedi puestu per ficar el que vindra en el següent examen.

Apa, siau!

0 Comments:

Post a Comment

<< Home